Persunalitads

Giachen Antoni Pfister-Schönenberger 1888 - 1936 in Neuhausen

Lehrer und Herausgeber der Schrift " Ord la historia e cultura da Schlans, 1931".

La dumengia
Nocturn ruaus e tschiel stelliu
La pasch ha bein la notg regiu
Ed ussa s´aulza cun splendur
Il bi sulegl, plein tarlischur.
La stgira notg en nossas vals
Svanesch´tras radis celestials.
La olma beada
Tiel Segner alzada!
Gie sut quei tschiel festiv e maiestus
Sesarv´íl cor d´in pietus.
dr. Alexander Pfister-Jecklin 1876 - 1962 a Basilea

Artechel ord la Gasetta Romontscha Nr. 39, 1946
Raymund Vieli: A signur dr. Alexander Pfister per siu 70-avel anniversari.

A signur dr. Alexander Pfister per siu 70 avel anniversari

Ils 30 da settember complenescha sgr. dr. Alexander Pfister de Schlans ses 70 onns. Igl ei quei en sesez buca motiv de far fiasta, mo cura ch´igl giubilar gauda malgrad las 70 rigas el best della veta buna sanadad corporala e spirtala, lu astga el sez e cun el sia famiglia e ses amitgs selegrar. E sche nus savein buca far cunmeins de seregurdar de nies giubilar ella Gasetta Romontscha senza siu consentiment, gie encunter sia veglia, daventa quei en emprema lingia per engraziar a nies amitg e compatriot per tut quei ch´el ha prestau tgeuamein per la patria e viarva romontscha e per selegrar cun el senza gronda rueida de sia mudesta fiastetta en occasiun de siu 70 avel natalezi.

Sgr. dr. Alexander Pfister ei naschius ils 30 da settember 1876 a Schlans, nua ch´el ha passentau sia affonza e sia giuventetgna. La casa paterna, il vitg romontsch silla spunda sulegliva denter Breil e Trun, il contuorn puril e muntagnard han formau ed impressionau sia olma allerta e dau a siu cor ed a siu spert la tempra romontscha e grischuna. Cun grev cor, sco quei daventa aunc oz cura che nos mattets della tiara vegnan a Cuera, ei il giuven Alexander entraus igl onn 1892 el seminari scolastic della scola cantonala. Leu ha el gudiu d. a. l´instrucziun, la simpatia e beinvuglientscha paterna de treis mussaders de num e de pum romontschs: G.C. Muoth. G.A. Bühler e G.B. Cadotsch, als quals dr. Pfister ei restaus attaschaus e renconuschents. Havend absolviu il seminari scolastic cun oreifer success exercitescha e comprova el sias habilitads pedagogicas a Sursaissa tudestga e silsuenter a Zir, per lu continuar ses studis all" universitad de Berna.

Igl onn 1903 concluda el ses studis academics cun aulta distincziun. Sia dissertaziun: "Die Patrioten", ei ina impurtonta contribuziun all´historia grischuna dil 18 avel tschentaner e sedistingua entras ina concepziun originala ed in giudicament objectiv e curaschus dils fatgs e dellas persunas d´in temps burasclus e scumbigliau. Suenter dus semesters a Berlin vegn dr. Pfister elegius professer per historia e tudestg alla "Töchterschule" a Basilea, nua che el ha instruiu cun grond success entochen igl onn 1937.
Aschia ha la sort menau nies compatriot per adina egl jester, mo ina ferma e sincera affecziun per casa ei ad el restada. El ha perquei adina demussau in special interess per siu vitg natal e per sia glieud de Schlans. Bugen visitava el silmeins ina ga ad onn ses fargliuns, siu frar, mistral Pfister a Schlans, nua ch´el era adina beinvegnius da tuts.

Igl ei tuttavia capeivel, ch´il patratg per casa e per patria han stuiu anflar fuorma ed expressiun en lavur ed ovra positiva. Quella ei denton restada tgeua e realistica conform a siu caracter ed alla veta de nies sempel pievel romontsch. Ellas Annalas 24 e 26 della Societad retoromontscha publichescha A. Pfister in bi matg poesias ch´ein l´expressiun de sia olma e de sias relaziuns cun sia patria, culs castgauns e siu Diu.

Cura che nies grond Muoth ei ius tiels perdavons ha dr. A. Pfister ensemen cun G.B. Derungs acceptau ed exequiu la nobla incumbensa d´edir siu relasch litterar. Igl ei quei l´emprema ediziun cumpletta dellas ovras poeticas de Muoth, comparida ellas Annalas 22. Ella vala per basa de tuttas ediziuns ed ei ton pli custeivla ch´ils manuscrets romontschs de Muoth ein tuts svani e piars per adina. Unida cun questa ediziun della poesia de Muoth ei sia biografia, scretta cun veseivla affecziun e rara capientscha da siu scolar ed amitg dr. A. Pfister. Igl ei il meglier ed il pli verdeivel ch´ei vegniu scret entochen oz sur de Muoth, poet, historiograf e mussader.
Buca emblidar savein nus il referat programmatic che dr. Pfister ha fatg cun caschun dil cuors per scolasts a Breil igl onn 1933. El ha dau als participonts in impressiunont maletg de nossa cultura romontscha, sesvilluppada ord la sempla veta purila e mussau co nossa historia sa survir alla cultura de nies pievel, co ella sa intermediar l´enconuschientscha dil ver spért cultural e vegliar per siu caracter e sia existenza. Ses plaids mesirai e bein ponderai pon survir per orientaziun e norma a tut quels, als quals nossa sempla cultura retica e purila, nies lungatg ed il caracter de nies pievel van per cor.

Mo ils grond merets ha dr. Pfister acquistau entras sias lavurs historicas, oravontut entras ses studis della historia grischuna ed en special della Ligia Grischa el 17 avel tschentaner. Ils fretgs de sias extendidas retschercas e perscrutaziuns ha dr. Pfister publicau ellas Annalas della Societad retoromontscha. Nus alleghein mo entgins tetels: "Ils Grischuns sut Napoleon" (Annalas 37 e 38), "Il general Caspar Teodosius de Latour" (Annalas 39), "Partidas e combats ella Ligia Grischa da 1494-1794" (Annalas 40) e lu cunzun sia gronda e bein fundada lavur: "Il temps dellas partidas ella Ligia Grischa 1600-1639" (Annalas 40, 46, 48 e 49).

Questas lavurs sebaseschan sin in immens material niev che dr. Pfister ha rimnau e recaltgau duront decennis els principals archivs della Svizzera e digl experiur. El ha auncallura buca schau per breigia de sclarir las pli embrugliadas situaziuns e relaziuns della historia turbulenta dil 17 avel tschentaner. Era sias lavurs romontschas, screttas en in lungatg sempel e clar, comprovan adina puspei sia concepziun originala e sia interpretaziun objectiva della historeia grischuna. Dr. Pfister vala cun buna raschun per il meglier enconuschider della historia grischuna dil 17 avel tschentaner. El center de ses studis, dedicai a quei temps, stat la remarcabla figura de Gieri Genatsch. Gest per il 300 avel anniversari della mort da G. Genatsch scriva Pfister ina impressiononta biografia zavrond cun maun meisteril la verdad dalla legenda e renconuschend ils merets de Genatsch per la patria grischuna. Questa zun impurtonta publicaziun, comparida en secunda ediziun el decuors dil medem onn, ha fatg gronda sensaziun ed ei vegnida retscharta cunzun ella Svizzera bassa cun viv interess, gronda capientscha e senza pregiudezis politics e confessionals. Igl autur po en mintga cass haver la satisfacziun de haver midau per la historia il maletg dil pli remarcabel campiun dil Grischun.

De dir pli bia menass memia alla liunga ed offendess nies giubilar che nus havein probabel gia vilentau cun questas pèr lingias. El vegli perstgisar ed acceptar nossa mudesta undrietscha per enzenna d´engraziament e de renconuschientscha per sia tgeua, mo gronda lavur prestada a pro della veglia patria e dil lungatg de sia affonza. Niessegner concedi al preziau giubilar in niev decenni de fritgeivla lavur ed ina biala e ventireivla sera della veta. Raymund Vieli

________________________________________
Ord il Calender Romontsch 1963 pg. 54 da dr. Gion Deplazes

Alexander Pfister
Sia veta plein risguards ei stada in continuau encurir – in stendiu survetsch alla verdad – per el sco per biars auters ni maneivla ni cumadeivla.

Naschius ei Alexander Pfister ils 10 da settember 1876 a Schlans sco fegl digl inspectur da scola J. M. Pfister. Sia giuventetgna ha el passentau a Schlans ed a Glion. Pertgei cuort suenter sia naschientscha ein ses geniturs seretratgs egl emprem marcau spel Rein. La malsogna dil bab ha denton stimulau la famiglia da secasar danovamein a Schlans, nua ch’igl giuven Alexander ha frequentau las classas aultas dalla scola primara. Igl onn 1892 serenda el alla Scola cantunala, el seminari scolastic. Ses professers preferi ein siu padrin G.H. Muoth, lu G.A. Bühler e prof. Cadotsch. Igl onn 1897 banduna el la scola cun la patenta da scolast primar e dat lu scola a Sursaissa tudestga. La stad continuescha el ses studis a Berna ed acquista la patenta da scolast secundar per surprender 1901 la scola circuitala da Zir. Gia dus onns pli tard doctorescha Alexander Pfister a Berna cun ina dissertaziun sur ils Patriots el Grischun duront il 18avel tschentaner. Sia lavur tradescha gia in "giudicament objectiv e curaschus. "

Alla fin da siu studi sa Pfister aunc buca propi sedecider tgei far. El fuss, sco quei ch’el ha schau corscher pliras gadas, bugen vegnius el Grischun, fuss suandaus ils fastitgs da siu padrin che fuva gest da quei temps empau malsauns e sil precint da survegnir dil Grischun l’incarica da scriver ina historia grischuna. Mo il Grischun ha da lezzas uras buca giu il fin nas dad acquistar questa forza dad atgna tempra e profil.

Alexander Pfister vess magari era giu talien da sededicar alla schurnalistica. El serenda per quei igl unviern sissu a Berlin all’universitad, nua ch’el vegn influenzaus buca pauc dils professers Paulsen, Erich Schmid, Max Lenz ed auters. Returnond da Berlin la primavera se- ferma el a Basel; el ha leu da purtar salids da ses magisters tudestgs. La consequenza ei ch’el vegn clamaus a Basel alla scola media da mattauns; ed el resta leu 33 onns sco professer da historia e tudestg.

Professer "Pi" sco el vegneva numnaus generalmein tenor l’abrevaziun egl urari, fuva sco ins ha adina puspei udiu ed intervegniu da sias anteriuras scolaras, in scolast excellent, mo era in scolast sever e serius en sia lavur. Sez disaus da giuven ensi da luvrar, pretendeva el era da sias scolaras buna e seriusa lavur. El fuva sco carstgaun en scola plitorst retenius e retratgs, in fegl dils cuolm grischuns. Mo el fuva, quei che nus vein adina puspei saviu constatar, in castgaun ordvart fin e sensibel che pesentava adina puspei ses plaids ed untgeva surtut da far entiert a ses concastgauns. Pertgei el veva era sco scolar sentiu vid l’atgna pial tgei ch’ei vegli dir da vegnir smaccaus siper las preits. Tgi che vev’ina gada gudignau sia confidonza denton, quel gudeva ella ina vet’ora. El fuva in magister el ver senn dil plaid cun gronda capientscha, d’ina buontad nuninteressada e da sabi cussegl. El che ha pitiu ina vet’entira tochen els davos dis san ins dir da buc esser vegnius capius en scola e che ha schemiu sut il sentiment grischun da vegnir stuschaus a cantun e tractaus da schenderletga, el veva temps e peda, capientscha e cor per mintgin che spuntava tier el. E co selegrava el aunc en ses vegls dis, seregurdond da quella e tschella scolara che dumandava aunc bia pli tard ella veta el per cussegl. Capeivel, pertgei ses cussegls fuvan beinponderai e sabis.

A Basel ha Pfister dau scola tochen ils anno 1937 ed aunc duront ils emprems onns d’uiara sch’ei fageva da basegns. Ina gada enconuschius e renconuschius en sia nova dimora, quei ch’ei buca iu sez ton per el sco pils auters, ei Pfister staus in dils meriteivels reorganisaders dalla scola da mattauns ed ina gronda petga per siu rectur A. Barth.

Suenter esser secasaus a Basel ha el spusau Dora de Jecklin, ina feglia grischuna. Ella ha accumpignau el 52 onns en ina lètg ventireivla, schegie buca benedida cun affons, quei ch’ei stau per Pfister principalmein suenter la mort dalla consorta ina greva crusch, sesentend el persuls e bandunaus e pitend el vesivlamein giudlunder. Ils 10 da fenadur 1961 han ins cavegliu sias restonzas terrestras sin santeri a ruaus sper sia consorta sco quei ch’ella veva giavischau sin pugn da mort.

Alexander Pfister ha buca giu la pusseivladad da star el Grischun. El ha stuiu encurir sco tonts auters Grischuns e Romontschs studegiai e buca studegiai siu paun egl jester, sut autras steilas. Mo el ha adina schau encrescher pil Grischun. Ed igl ei strusch vargau in onn ch’el ei buca staus cheu en vacanzas ni sin viadi. Biars onns vegneva el regularmein a Brei, pli tard a Churwalden ni a Planoiras. Il pli savens denton fuva el cun ses patratgs el vargau dil Grischun, en sia historia ch’en enconuscheva, silmein dils 16avel tschentaner ensi sco mo paucs, quei ord emprema fontauna e sin fundament dad agens studis critics e serius tochen la crusta. Ei fuva aunc els davos onns pli che mo interessant da spassegiar cun Alexander Pfister tras il marcau da Cuera. El raquintava lu da quei e da tschei, mussava las stanzas, nua che Muoth habitava e fageva poesias, fageva attents sils logs historics e saveva dir, cheu fuv’ina ustria el 17avel secul, il centrum dalla partida spagnola, leu la casa da Gienatsch ordado il marcau (da lezzas uras), tscheu in igniv da politica franzosa. Mo el saveva era da dir dil temps da Muoth ed Alfons Tuor e seregurdava era fetg bein dalla pitgiras che gest Alfons Tuor ha fatg atras, battend cun siu tgierp caduc per in smiul renconuschientscha e capientscha davart dil Grischun e – dils Romontschs.

Bunamein tut sias ovras da scrutaziun hostorica tractan temps ni persunas ord il Grischun. Sia dissertaziun vein nus allegau. Sias pli interessantas lavurs raquentan dils cumbats e dallas partidas ella Ligia Grischa da 1494 – 1794. Muoth, siu padrin, che ha influenzau siu figliol Alexander en siu maletg dalla historia dils Grischs cun sia polaritad da signurs e puraglia fuva dall’idea che la scuidonza seigi la pli veglia burgheisa el Grischun vegl e niev. Pfister scheva beinduras enzatgei semegliont: "La historia grischuna ei la historia dalla disfidonza e dil suspect. Ina malsogna grischuna". Podà che gest la scrutaziuns dils temps ils pli turbulents grischuns han dau a Pfister quella sabientscha che nus cattavan ed admiravan tier el, quei continuau tschercar la verdad e mo la verdad e quei respect viers la verdad ina gada anflada, mo buca meins l’indignaziun sur mintgin che leva storscher per negligientscha ni per malignadad ils fatgs historics, dend ad els ina viulta politica ed engaschond il vargau per finamiras dil present. La cruna da sias scrutaziun historicas ei bei il Gieri Gienatsch, cumparius pil 300avel onn dalla mort en emprema ediziun 1938, en secunda 1939 ed en tiarza amplificada e midada considerablamein 1951. Tgi che sa che Alexander Pfister veva luvrau 30 onns avon ch’edir siu emprem Gienatsch e cumpareglia quel culla tiara ediziuns dils anno 51, quel sa pér far in’idea sur dil scrutader Pfister. Ha ei duvrau curascha nundetga da semetter vid ina lavur sur da Gienatsch suenter che E. Haffter veva publicau ils onns 1894/95 il resultat da sias scrutaziuns zun vastas e sin fundament d’in grond ed engrazieivel material, lu ha ei duvrau aunc bia dapli per in um pensionau da refar en ina tala moda e maniera ils fretgs dall’atgna scrutaziun duront decennis. Ei drova cheu la cunscienzia dil scienziat da num e pum ed in survient humiliteivel dalla scienzia.

Nus capin e savein mo sustener igl attest da dr. R. Jenny, archivar cantonal, sch’el scriva el BM denter auter il sequent: "Cun pazienza e perseveronza, cul fin sentiment dil scrutader talentau dad egl e spért scolau dad onns enneu tras premura ed attaschadada ella verdad ha Alexander P. tschercau pruamein da tschaffar la personalitad da Gienatsch, slargiond sia scrutaziun ad in combat per verdad e giustia. Questa tscherca caracterisescha gia tut las anteriuras, per part voluminusas lavurs scientificas dad A. Pfister sur dils Patriots, sur las III Ligias e Bonaparte, sur la Ligia Grischa ed ils cumbats en quella dils 1494-1794, mo per numnar entginas".Buc il davos la conversiun da Gienatsch 1635 ha dau ditg e liung da lignar a dr. Pfister, gie ha pretendiu ad el da far ina rigurusa critica dallas fontaunas e dils meinis dils contemporans. Anflond Sur Giusep Pelican avon entgins onns a Ruma brevs impurtontas e novas, sur la conversiun, ei A. Pfister malgrad ses otgont’onns aunc ina gada semess alla lavur ed ha preparau per la stampa las brevs da Gienatsch. Ins ei veramein tentaus da dir: Il Gienatsch ei daventaus per Pfister siu destin.

Sper il valent scrutader dalla historia astg’ins denton buc emblidar Pfister, il Romontsch. Sia relaziun cul romontsch fuva gia dada da sia tgina. Siu bab fuva, sco allegau, inspecur e preparader da cudischs da scola entuorn igl 1900. Mo pli gronda influenza ha siu padrin giu sin el, Giachen Hasper Muoth, lu era Alfons Tuor, ch’el enconuscheva personalmein fetg bein. Igl ei per quei buca da far curvien sche Pfister ha ensemen cum G.B. Derungs procurau l’emprema ediziun cumpletta dallas ovras da G.H. Muoth ellas Annalas 22. Mo era pli tard ha Pfister adina persequitau cun interess e senn critic il svilup dil romontsch. Siu plaid programmatic en lungatg sempel e clar sco nossa cultura purila a caschun dalla conferenza e dils cuors linguistic a Breil 1933 ei aunc en memoria. Questa sentupada cun prof. Vieli ha menau quels dus umens ensemen ed ei bein stau l’entschatta d’ina stretga amicizia e d’ina gronda correspondenza, oz aunc buca accessibla. Ella vegn denton in di haver sia muntada per la historia culturala romontscha da nos dis.

Paucs denton vegnan ad enconuscher oz Pfister sco poet liric ch’el figurescha en tom XII dalla Crestomazia da C. Decurtins. Questa fontauna ei sco ei para schigiada el sablun jester. Denton declara ella, pertgei Pfister veva schi grond success sco magister gest cu el tractava la lirica. Pfister sez ha giavischua per comiau il di da sepultura ils plaids da s. Gion 6.69: "Segner tier tgi duessen nus ir? Ti has plaids dalla veta perpetna." E nus sperein ch’el che ha encuretg la verdad ina veta ora, hagi era anflau ella. Nus sperein ch’el gaudi la dumengia perpetna, ruasseivla e pleina da tarlischur sco el ha cantau en sia poesia avon circa 60 onns gia.